Confessions Lyrics

Obrint aquest llauna començ a cantar

Guiterra en sa mà

I es meu cap no té clar

Lo que escolta

Assegut amb intranquil·litat

Veig que aquest dia s'ha acabat

Una hora i mitja productiva

Puta vida

Es acords desafinats

He perdut es compàs

He romput es mirall

Que me "reflexava"

Una imatge equivocada

Ja no soc lo que mirava

Ja no soc lo que miràveu

Mira

Soc un fantasma que fa música

Amb ànima rústica

Mentint-te que tu sí que

Ets una tia única

Molt de fum

Aquesta arma engana

Però és cert que encara mana una gana clara

De menjar-me ta mirada

Una bala travessada

Una estela que fa mesos

Que és pintada al cel

I un estel

Que ha perdut es seu fiet rebel

Vull tornar a volar

Vull tornar a surar

Vull tornar a estimar

Quina llàstima

Nadar a n'aquest mar de contradiccions

Controlar el món però no ses emocions

Veure-ho tot borrós i fosc

No sortir d'aquest bosc

Després d'un mes de calma

D'amics i companyia

D'aixecar-me sense alarma

Per a carregar bateria

De fer tralla on trepitjava

Rebel·lies, riures

Es doctors s'equivocaven

S'alcohol no cura ferides

I si un dia frises

I per jo tropisses

Per favor, m'avises

No m'agrada molestar

Però company, companya

Si rob massa aire

És que t'estim amb "locura"

Us necessit per a respirar

Lo que me fa més feliç

Es veure riure es altres

Rulles devora es ulls

I dos forats a cada galta

Te jur que un sol somriure

Sa meva vida emplena

És s'energia positiva

Medicina en vena

I no se tracta d'empatia

Jo perseguesc s'utopia

De què un dia quan jo falti

Útil sia aquella companyia

Que vaig compartir

Aquells moments de glòria

De què serveix tenir doblers, ser ric

Si a poca gent li importes

I cercant hores mortes

Per poder pujar

En aquest terrat

En aquest món de mil secrets fortificats

On es cap fa voltes

I s'atura es temps

Però s'escolta Barcelona

I not es sol a n'es clotell

I amb ràbia romp sa llei

Vull destruir tot lo vell

No fa falta rei

Vull que me mani es cant d'aquell tímid ocell

Vull

M'agradaria tornar a ser Amor de Poeta

I només soc un puto alcohòlic

Vomitant dins d'aquesta llibreta

Cert

És que aquest sol me dona vida

I estaria tot es dia

Veient es núvols passar

Només jo i guiterra

Fugint de sa guerra

Tancar es ulls i imaginar

Tu i jo i s'oratge de la mar

Com aquestes rimes tan fluides

Es meus sentiments

Com aquestes cordes desgastades

S'esperança

Vull recuperar un primer d'octubre

Tornar a creure amb sa gent

Lluitar sense creure-hi

És lo que més em cansa

Vaig pensar "seriament"

En lo que som, en lo que vull

Retxar profundament

Perquè no veia clar es futur

M'agradaria tenir més raó

I manco tòpics d'artista

Bo professionalment

I mantenir-me socialista

Com aquestes quatre fulles

Vaig acabant sa cançó

Que més que una cançó

És una confessió

Gràcies vella amiga

Per fer-me vomitar

Com tu poques persones

Me saben despullar