Veus apagades Lyrics

Veus apagades, caminen sols,

Amb la por pintada als ulls,

Paraules com punyals que els fan caure,

Mentre el món gira sense escoltar.

I es perden en el silenci,

Amb l'ànima trencada en mil trossos,

Cada ferida és una marca,

Que el temps no pot esborrar.

Criden en silenci, ningú els pot sentir,

El dolor s'amaga, dins d'un somriure ferit,

Les ferides no es curen, encara que el sol surti,

El món els dona l'esquena, però ells no deixen de lluitar.

Mires al mirall i no et reconeixes,

Veus un reflex que no et pertany,

Tants noms que t'han trencat per dins,

Però la força neix en la foscor.

I es perden en el silenci,

Amb l'ànima trencada en mil trossos,

Cada ferida és una marca,

Que el temps no pot esborrar.

Criden en silenci, ningú els pot sentir,

El dolor s'amaga, dins d'un somriure ferit,

Les ferides no es curen, encara que el sol surti,

El món els dona l'esquena, però ells no deixen de lluitar.

Som la veu dels oblidats,

Els que es neguen a desaparèixer,

Som la llum en la nit més fosca,

Som l'esperança que encara pot créixer.

Cridem en silenci, però ara ens pots sentir,

El dolor ja no s'amaga, junts podem resistir,

Les ferides comencen a sanar, sota el sol brillant,

El món ens escolta, i ara comencem a volar.