Deixar-la anar ft. Adala Lyrics

L'eco murmurava: "puja el roc a la muntanya".

L'eco m'animava quan la roca avall rodava.

I jo em vaig continuar esforçant, forçant, forçant...

L'eco murmurava "tot esforç té recompensa".

L'eco m'animava "tot està en seguir la meta".

I jo em vaig continuar esforçant, forçant, forçant, forçant...

Quan albiro l'infinit em pregunto si ets allí.

Si ets allí, il•lumina'ns el camí.

L'eco murmurava "resisteix, tot és possible".

L'eco m'animava que emprengués nous mecanismes.

I jo em vaig continuar esforçant, forçant, forçant, forçant...

Quan albiro l'infinit em pregunto si ets allí.

Si ets allí, il•lumina'ns el camí.

La llum no arriba mai, només llampades rompen la foscor.

Com Sísif, carregant el pes d'un temps present que assola el món.

Llavors em veig a mi quan em trobo amb tu

Amb la mateixa roca que ens aboca a aquest futur.

I et dic: "deixa-la anar, toca deixar-la anar".

Viure sols no ens pertoca, junts podem fer un nou demà:

Més humil i més conscient,

Més plural i més valent,

Sense aquesta roca que ens enfoca aïlladament.

Per poder fer el món més sa

Ara toca deixar-la anar,

Toca deixar-la anar,

Toca deixar-la anar.

Que estic cansat de ser l'esclau d'un eco que ens nega el futur.

I canto que sí hi ha futur: som natros, som natros!

Que estic cansat de ser l'esclau d'un eco que ens nega el futur.

I canto que sí hi ha futur, però està segrestat, donem-li llum.