La cançó del fade out (...) Lyrics

Cada cop anava a menys

Els titelles no cantaven

Els de sota, els instruments

Poc a poc ja no tocaven

Esperant-nos ben pacient

El sopar se'ns refredava

Fora d'aquell ateneu

Ja baixaven les persianes

Però aquell show no s'acabava

Vaig tornar a mirar el programa

Ja portàvem més d'un mes

Asseguts a les butaques

I el rellotge de butxaca

També es desaccelarava

Fins que fins i tot tu i jo

Érem ja dues estàtues

El teló va anar baixant

I els llums van 'nar apagant-se

Però era tot tan lent i suau

Que no vaig ni adonar-me'n

La cançó era un llarg fade out

Dels que mai ens agradaven

És ben trist que alguns bons hits

Així hagin d'acabar-se

I de sobte tot cremava

Els titelles s'esberlaven

I el gerent de l'ateneu

Va cridar amb veu alta i clara

No patiu, que no és cap drama

Preneu-vos-ho amb molta calma

Mentre li creixia el foc

Pel bigoti de la cara