Atzucac

Ara la glòria aliena no inclou la pròpia pena

Calen mans que et treguin del pou, mai n'hi ha prou amb la teva

Si hi ha etiquetes que et frenen com tot el què cou a l'esquena

Juga amb límits, que qui no es mou no se sent les cadenes

Que tampoc cal ser perfecte, accepta, estima el defecte

Troba bellesa en el repte de crear-te tu la recepta

Si el soroll i la pressa la llibertat volen pendre't

Del seu esquema desprèn-te, aprèn a desapendre

Si l'esperança es refreda de veure apagada la cendra

La perspectiva et fa entendre que sempre ho podies encendre

De nini llegint Nietzsche, fumant amel vici, amb la bici pel Delta

De tots colors les he vist i el gris és el que sempre se't queda